Despertant amb el record d’un bell somni,
en el que ens trobàvem els dos.
Despertant aquesta nit, de nou, amb tu a vora,
entre els llençols que com jo t’acaronaven.
Despertant d’aquest llarg silenci embriagador,
que només les paraules somiades trencaven.
Despertant omplint-te de ptns arreu del cos,
mentre m’apropava a l’orella per dir-te t’e.
Deixa’m que t’acaroni de nou,
així com fou l’anterior vegada,
aquells moments dolços però fugaços,
dels que es perden en el temps,
per efímers, no duren massa.
Deixa’m que t’acaroni de nou,
així com fou ahir a la vesprada,
deixant-te marxar cap a teva casa,
somiant despert en retrobar-te,
esperant que arribi la tarda.
On sóc, tu no hi ets,
però com si hi fossis,
recordo ton cos sencer,
com si ara fos ahir nit,
fent somnis a ton costat,
perseguint-te allà on érem,
preciós camí per trobar-te,
fen-te sentir arreu del cos.
Si en mans meves estigués,
simplement el poder acaronar-te,
i prendre els planetes i els estels,
teixir-los per a poder embolcallar-te.
Si en mans meves tingués,
algun estany on emmirallar-te,
i posar en el teu cos la meva galta,
ronronejar com el gat que en veure’t miola.
Mirar-te ara un cop més,
de nou, com si mai ho fes.
Portar a tons llavis un nou bes,
enganxat a la teva pell com a pres.
Acaronant la teva pell amb el meu pes,
sentint en la nit com respires només.
Plena d’energia, ni els somnis et feien rendir,
acaronant-te mentre et bressolava des del llit,
amb l’aire calent que m’ofegava la son de la nit,
mirant-te com t’arribaven, primers anhels de dormir.
Per que mai oblidem el somni,
per que vull sentir el teu miol,
si no puc tocar-te per que ets lluny,
imaginar-te és per a mi un consol.
M’eixugo les llàgrimes amb l’anvers de la mà,
ara sé que mai més hi haurà una segona part,
no es pot tornar enrere si vols anar endavant.
Ella regalima pels dits que et van acaronar.
Així desitjaré amb totes les meves forces,
que les nostres llàgrimes facin tempestes,
descarregant sobre qui ens han fet plorar.
Esperant el dia en que la mar torni a amainar.
Esclatant amb duresa amb tota la ràbia,
xocant amb violència contra les roques,
fent bocins de les més dures pedres.
Recordant quan juntes ens sentíem volar.
Ara dic adéu al manyoc de ferros i runa,
algun dia foren sostres, terres i parets,
mirant-te, amb prou feines et reconec.
Parlant amb la runa sobre el que li va passar.
Pel davant queda molt camí per recórrer,
són moltes coses per començar a fer,
aprenent del passat, tornant a començar.
Engegant-nos de nou, però sense oblidar.
A l’Hamsa
Voldria estar al teu costat,
en quan em llevo i ja has marxat.
De bon matí et busco i
rebusco entre els llençols,
fa estona que no hi ets,
esperaré a que tornis de nou.