Xarxa d’Universitats Lliures, alliberant coneixement

A les universitats lliures, s’aprèn compartint. S’aprèn demanera dinàmica de les persones que en saben. S’aprèn a partir de l’interès propi, perquè és així com les persones es tornen lliures, crítiques, actives i creatives. El model de les universitats lliures s’oposa al sistema educatiu actual, que està regit per interessos privats i institucionals.

El coneixement està patint diferents processos de mercantilització i homogeneïtzació i s’està utilitzant com a forma d’adoctrinament en el pensament únic capitalista. Actualment, aquests processos estan afectant tots els nivells de l’educació: des dels primers estadis de l’educació infantil fins a la formació a les escoles d’adults o per gent gran. Així doncs, les escoles, els instituts i les universitats tradicionals mantenen uns lligams profunds amb les institucions i les empreses, cosa que impedeix el desenvolupament lliure d’idees i orienta el coneixement únicament i exclusivament a les necessitats del mercat. Vivim en un món enfocat a la productivitat i l’ensenyament és utilitzat com una eina per modelar treballadors que, alhora, també siguin consumidors d’allò que produeixen. D’aquesta manera; es crea un cercle viciós del qual cada cop resulta més difícil sortir. Les reformes estudiantils dels darrers anys no fan més que confirmar aquestes tendències. Com podem veure amb la LOE i el pla Bolonya (EEES), s’afavoreixen els centres concertats, les empreses s’introdueixen als consells escolars dels centres de FP i als consells socials de les universitats, es privatitzen serveis, etc.

-Les universitats lliures volen generar noves maneres de transmetre el saber a partir del treball comunitari i horitzontal, amb un tracte d’igual aigual entre la gent que fa tallers i la que és aprenent-

És per això que diverses persones de diferents àmbits i orígens s’han plantejat crear espais on el coneixement surti d’aquesta espiral i pugui recuperar la circulació del lliure pensament. Les universitats lliures volen impulsar noves maneres de transmetre el saber a partir del treball comunitari i horitzontal, amb un tracte d’igual a igual entre la gent que fa tallers i la que és aprenent, i generant coneixements lliures i accessibles per tothom. D’aquesta manera, neix la Xarxa d’Universitats Lliures (XUL), un entramat que pretén coordinar les diferents experiències que acompleixen aquests objectius. Amb aquesta finalitat, s’estan tirant endavant diferents projectes com un calendari únic mensual on apareixeran les activitats que es faran a les diverses universitats lliures, una borsa de talleristes on la gent que té uns coneixements determinats s’ofereix a compartir-los, un web que pretén incloure un cercador de matèries i algunes jornades coordinades entre les diferents universitats lliures per poder proposar diferents temes que es vulguin tractar.

Les universitats lliures parteixen d’una tradició històrica –i també actual– arrelada als ateneus llibertaris i racionalistes de principis del segle XX, on es desenvolupaven les primeres escoles lliures. Per exemple, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que, a banda de la seva faceta més coneguda d’educació infantil, també projectava una escola d’adults i que, més tard, va desembocaren les Universitats Populars i les Missions Pedagògiques de la Segona República. Després, van néixer altres escoles d’adults com l’Escuela Popular de la Prosperidad i les xarxes d’intercanvi de coneixements dels anys 70 i 80. I, ja en l’actualitat, podem trobar referents com la Universidad Libre de Chile, la Universitat Pirata, els hackmeetings, els diversos tallers que es fan a diferents centres socials okupats i un llarg etcètera de projectes que, d’una manera o altra, també aposten per aquesta circulació lliure de coneixements.

Article publicat a La Directa 178, de 7 d’abril del 2010

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada