Sembla que algun/a periodista es va sentir afectat quan vaig posar el titular del seu article al nivell de redacció d’Intereconomia. La crítica era cap a l’ús estigmatitzador que suposa l’ús de la paraula antisistema en un titular sobre una manifestació en suport al CSA Can Vies. Cal dir que el cinisme del meu comentari no esperava la reacció posterior. Primer de tot, voldria citar a una persona propera “en demagògia no em guanya ningú” i ara anem a ser seriosos…

Noam Chomsky parla en el seu llibre “El coneixement del llenguatge” sobre l'”efecte Orwell”. Aquest efecte reflecteix la capacitat del poder dels règims totalitaris per difondre creences que arriben a estar fermament arrelades en les societats d’aquests règims. L’escriptor de La rebel·lió dels animals, George Orwell, reflecteix en aquesta i en la resta de les seves obres aquesta eina del poder. Noam Chomsky assenyala el paper fonamental de la propaganda com a mitjà de transmissió de les idees d’un sistema i el complex nivell de desenvolupament que aquesta ha arribat a assolir. Els nazis ja n’eren grans coneixedors d’això i van arribar a utilitzar la propaganda com una de les seves armes més eficaces i efectives de submissió. Tan important consideraven aquest mitjà de propagació d’idees que l’11 març 1933 van establir el Ministeri de Propaganda i van nomenar ministre d’aquest a Joseph Goebbels. Mitjançant revistes, llibres o documentals van aconseguir que considerable part de la població alemanya fóra partícip de la seva ideologia. D’altra banda, Chomsky no vol deixar de destacar el poder de la paraula quan es tracta de convèncer . Els nazis també eren grans coneixedors d’això , pel que organitzaven multitudinàries trobades on Hitler i altres dirigents nazis pronunciaven discursos el missatge arribaven al públic no tant pel seu contingut , sinó per la forma en què era comptat, i és que un altre punt important de l’efecte Orwell és la manipulació de la llengua per aconseguir la resposta que es vol per part del receptor creant així el que coneixem com neollengua. Així per avaluar sota quin criteri s’utilitza determinada paraula està bé buscar-ne l’origen.

Resulta molt curiós que un adjectiu esdevingui una etiqueta a partir de cert moment i no perquè aquelles persones que són etiquetades d’aquella manera no s’hagin apropiat d’aquell identificador. Sembla que la primera vegada que s’utilitza aquesta paraula en la seva traducció anglesa “anti-establishment” és l’any 1958 a la revista político-cultural “New Statesman” per a referir-se a un pensament oposat als principis politico-socio-econòmics de la societat i seria aplicat a determinats moviments polítics fins als 70 amb hippies opositors a la guerra del Vietnam.

No sé si seria molt agosarat atrevir-se a datar la primera aparició d’aquesta etiqueta en els mitjans de comunicació de l’estat espanyol. I pel que veig no aniria molt desencaminat en situar-la a principis d’aquest segle XXI com també s’afirma a “¿Es tan malo ser antisistema? de Francisco Fernández Buey i Jordi Mir ( 1 ). Així que d’aquesta manera he arribat al que podria ser el primer article al respecte, on el liberal José Ignacio del Castillo a “Libertad Digital” amb el títol “Sus defensores ‘antisistema'” ( 2 ) utilitza el mot “antisistema” per parlar dels moviments antiglobalització, altermundistes… Fins llavors sembla que aquesta paraula es veia limitada a utilitzar-se com a adjectiu, com també és utilitzat al Vocabulari Bàsic de Ciències Polítiques (2000) d’en Jordi Matas Dalmases on s’utilitza com a complement de la paraula Partit ( 3 ). Però pel que fa l’ús de què parlem caldrà esperar al 2001 on l’article “Paro y sistema” d’Eduardo Haro Tecglen ( 4 ) parla de “Les doctrines policials que genera aquesta globalització que es fa interna parlen dels ‘grups antisistema'”, donant a entendre que l’origen de la paraula és d’origen policial. La premsa aviat n’adoptaria l’ús, com faria el reportatge “La compleja red de la violencia antisistema” de Pere Rios a El Pais ( 5 ) per a què aquesta etiqueta es comencés a utilitzar com a agrupadora de “Okupes, independentistes i llibertaris” que es dediquen a provocar enfrontaments al carrer amb la Policia Nacional de la “tan estimada” García-Valdecasas que es dedicava a infiltrar esvalotadors a les manifestacions amb mocadors amb l’estelada feta a mà com es va demostrar a la manifestació del Banc Mundial d’aquell mateix any ( 6 ). És en aquest article on sentia jo, i força gent del meu entorn, per primera vegada aquesta utilització de la paraula antisistema com a nom. Estava acostumat a llegir “okupes”, “esquerra radical”, “esquerra extraparlamentària”, “anarquistes”, “autodenominats anti-feixistes”… però antisistema, recordo que en llegir-ho vem riure molt i vem imaginar-nos que en el futur allò esdevindria quelcom més que una simple etiqueta estigmatitzadora, doncs els neolingüistes de l’establishment havien creat un nou enemic. Només faltaria determinar qui era el orwellià Ministeri de la Veritat. Ho era el Ministeri d’Interior o aquells que només transcriuen comunicats policials?

Temps més endavant, fins i tot, alguns d’aquells etiquetats amb aquell apel·latiu van utilitzar-lo per a fer-ne mofa, creant una publicació amb aquest nom ( 7 ), però la broma més gran de totes la va fer la Imma Mayol d’ICV quan s’autodenominà antisistema ( 8 ).
Pel que fa als fets concrets de la manifestació de Can Vies, si ve és cert que la gent que feia pintades anava encoberta (no crec que cal que et recordi quan costa una multa per fer una pintada), també és cert que vaig veure moltes famílies amb carros de criatures petites, la colla bastonera del barri i la colla de diables. Entrar en el debat de quins són els mitjans d’expressió que s’haurien d’utilitzar per les reivindicacions, seria potser dispersar el debat, no crec que els/les que són etiquetats en l’article “antisistemes” siguin els únics que fan pintades per fer les seves reivindicacions.

Ofès per l’etiqueta? De cap manera… Només volia felicitar a qui va fer el titular per utilitzar aquest terme d’origen policial i que normalment és utilitzat per la “gent d’ordre” per criticar a tot aquell que no és com ells. Només voldria recomanar que de cara a propers titulars la incorporació de paraules com guarros, pollosos, perroflautes o altres termes de l’estil… Afegir que lamento comunicar per això que el tema d’entrar a treballar a Intereconomia s’està complicant, però sempre queden d’altres com La Vanguardia, El Mundo, El País, etc. que de ben segur que amb titulars així entrarà dins la seva línia editorial.

En resposta a http://elquidesunaltre.wordpress.com/2014/02/13/antisistema/